Comunicació Corporativa

Directius i xarxes socials

Que un directiu d'una companyia renuncie a estar en xarxes socials és un problema que li impedeix treballar per a generar valor als seus accionistes. Tot directiu d'un cert nivell té, a més del seu paper com a gestor, un altre com a figura que representa a la companyia, i que renuncie a ell és simplement una forma d'inadaptació al context – a un context en el qual aqueix tipus de recursos, que hui ocupen un paper central en la comunicació, poden representar un important avantatge per a la companyia.

Exemples com el d'Ana Botín són molt poc habituals en la gran empresa espanyola, en la qual tendeix a predominar encara la cultura directiva del segle passat, la del directiu com a figura que exercia fonamentalment el valor de la discreció. Exemples com el de Marcos de Quinto en la seua època en CocaCola, Eduardo Fernández en el seu pas per BlackBerry o Carina Szpilka des d'ING van ser pioners a Espanya utilitzant profusament les xarxes socials com a canal de comunicació, alguna cosa que utilitzen també des de fa ja temps Jose María Alvarez-Pallete en Telefonica, Antonio Huertas, CEO de Mapfre, amb els seus habituals vídeos en LinkedIn, i alguns altres.


El fet que continue sent bastant difícil trobar directius de grans empreses espanyoles en xarxes socials no deixa de ser una prova clara que a aqueixes grans empreses espanyoles encara els queda molt a modernitzar. La interlocució clara i directa que busca una societat acostumada des de fa temps a la presència de les xarxes socials és una cosa que, per a moltes grans companyies espanyoles, continua resultant impensable o directament impossible.


Riscos? Tot té riscos, per descomptat. Però amb l'assessoria i la cultura empresarial adequades, les possibilitats d'humanització de la imatge corporativa i de rendibilitat comunicativa són absolutament impagables. Una manera de portar aire fresc a estils comunicatius habitualment basats en avorrides notes de premsa, que a més, possibilita una velocitat de reacció molt més elevada davant potencials problemes. Un anunci d'un directiu en una xarxa social pot arribar a tindre un nivell d'arribada moltíssim més elevat quan es fa a través del seu perfil en una xarxa social que quan es fa enviant l'apolillada i clàssica nota de premsa als mitjans a través de l'agència de torn, i no aprofitar aqueixes possibilitat suposa, cada dia més, un lucre cessant, tant en termes corporatius com de marca personal.