Falles i comunicació social

Introducció

Les falles són una festa que comunica amb tots els sentits. Les falles usen tots els recursos al seu abast per a comunicar. Usen la vista, l’olfacte, el so, el tacte i el gust per transmetre una experiència global que unirà tots els sentits en la memòria emocional.

Les falles són una festa complexa, multicapa, polièdrica, pluridimensional i superposada que admet molts punts de vista i moltes maneres de viure-la.

Falles experience. Les falles són una experiència immersiva global tant si ets faller com si no ho ets. Això és així tant des del punt de vista del conjunt faller com des del punt de vista del monument. De fet, per exemple, Na Jordana presenta la seua falla com un experiència global amb música de manera que la visita a la falla és una experiència coreogràfica i global entre la visita a la falla, el monument, el text i la música que acompanya la visita.


Falles alternatives i experimentals.

Com a festa global inclou també les experiències alternatives. Les diverses falles que presenten concepcions alternatives al mainstream faller intenten anar a l’essència de la festa. En eixe camí intenten aconseguir objectius comuns com ara:

  • Proximitat entre el monument i l’espectador fins al punt de poder participar del monument que està en contínua el·laboració. Trenquen amb el paradigma de la separació i la protecció per exposar la falla al risc de la intimitat i la complicitat.

  • Immersió. Algunes de les falles alternatives intenten generar una experiència immersiva de manera que es puga estar dins de la falla i no mirar-la des de fora.

  • La falla que pregunta. La sopresa inicial davant models de falla completament diferents es convertix en una pregunta immediata que la persona que visita la falla ha de respondre.

  • Materials alternatius. Les falles alternatives també plantegen alternatives pel que fa als materials i a les games cromàtiques.

  • Intracrítica. Les falles alternatives presenten un major nivell d’autocrítica de la festa i es plantegen dubtes sobre la pròpia ontologia de la festa.



La connexió amb l’art urbà.

Per segon any consecutiu l’art urbà i les falles van de la mà en la falla de l’Ajuntament. València és un niu d’art urbà i efímer que permet establir bones relacions entre falles i art urbà grafiti:

  • Art efímer. En els dos casos són art efímer. Des del seu inici estàn dissenyats per a tindre una duració, per a morir en un determinat moment.

  • Crítica social. Tant les falles com l’art urbà plantegen preguntes de caràcter social en la seua essència.

  • Visualitat. També compartixen l’essència visual del seu plantejament a partir de la representació iconogràfica.


El text

Model lingüistic.

Les falles han sigut històric camp de batalla de l’ortografia valenciana. La situació actual sembla més pròpia de la confusió lingúística que de la confrontació lingúística. Hi ha una majoria d’ús de la “norma escolar” amb excepcions normatives i un fum de confusions lingúïstiques o faltes d’ortografia en qualsevol normativa valenciana.

L’aparició de castellanismes per forçar l’humor o la rima és freqüent. En canvi la fidelitat linguística és alta perquè la pràctica unanimitat dels cartells apareixen només en valencià.


Els panells informatius.

Les comissions plantegen panells informatius que superen el cartellet del monument per oferir informació sobre la pròpia comissió i la seua història.


LLIBRET:

El llibret ha superat el tradicional model de llibre menut amb estructura bàsica de poesia i explicació del monument per donar pas a els llibrets enciclopèdia.

Els nous llibrets-enciclopèdia es diferencien del llibret tradicional:

  • Tamany més gran. Tant en contingut com en dimensions.

  • Temàtica històrica i científica més que no satírica.


El llibret virtual.


El llibret audiovisual.

La construcció d’una narració audiovisual per presentar el monument o les falleres majors és poc freqüent entre les comissions. Només hem trobat alguns exemples:


WEB:


CODIS QR:

A pesar que el codi QR no ha sigut un gran instrument triomfador a Internet per a les falles és un element de gran utilitat per poder explicar els seus monuments.


APP:

Les falles també han arribat al món de les APP. A més ho han fet també des de la perspectiva de la inclusió social com ara facilitar a les persones sense visió una explicació auditiva de la falla.



Falles i xarxes socials

Hashtag general.


Hashtags particulars de cada falla. De moment les comissions no plantegen hashtags propis en els monuments. Els hashtags que s’han organitzat han sigut espontanis.


La fotografia de falles com a fenómen mediàtic.

Com en el món en general l’apropiació fotogràfica de l’obra artística és un fet generalitzat. És el cas dels monuments però també de la mascletà. Qualsevol persona que ha estat en una mascletà sap que la seua essència és la vibració i no solament la sonoritat. L’experiència d’una mascletà és la unió de la vibració, l’olor i i la sonoritat-ritme. La retransmissió de les mascletaes són un bon exemple de com l’obra derivada té pèrdues significatives de valor que fan absurde el seu consum. També passa amb els monuments. La bellesa cromàtica dels ninots fan que siguen molt fotogènics però la impossibilitat de l ‘enquadre global fa que siga una experiència molt limitada en comparació amb la visita presencial.



El selfie faller.

  • De moment les falles no han previst espais de photocall amb tir de càmera preparat. Només algunes falles han tingut prevista la foto-record usant recursos de la pròpia falla.

  • El selfie espontani faller constituix un problema per a la visita regular perquè ralentitza i para el curs de la visita. Les falles més importants i amb més problemes han introduït la visita pagada de més proximitat on allò que estem pagant es tant la visita com la possibilitat de la foto de proximitat.



El monument

Caricatura. Les falles de 2019 continuen amb el model de triple caricatura on destaca l’absència de l’hiperrealisme.

  • Desfigurada. El ninot apareix amb forma humana però desfigurada.

  • Figurativa. El ninot és una representació humana no realista.

  • Estilitzada. El ninot apareix geometritzat o allargat.


Disposició.

El monument pot aparèixer unit o disgregat en diverses peces.

Estructura.

Bases. Les bases disgregades comencen a ser majoritàries davant la base de fusta que incorpora tot el monument. Això dificulta una cremà ortodoxa. Les bases responen als models d’ús de materials diversos:

  • Suro. El suro és el material més ecològic i propi de les falles en ser de fusta. Permet decoració i continuitat entre la fusta clàssica i el carrer.

  • Herba. Les bases d’herba simplement donen sentit a una nocontinuitat entre el monument i l’asfalt.

  • Grava. Colors de la grava. La base es converteix en un element més de decoració i acabat de la falla en contacte amb l’asfalt.

Separació/protecció.

Les falles opten majoritàriament per separar amb tanques publicitàries el monument del visitant. Les falles alternatives plantegen una altra escenografia on és possible entrar, tocar i fins i tot participar de la creativitat fallera.


Materials usats.

  • Fusta. El material clàssic.

  • Suro. El material més usat per ser el més barat i el més fàcil de treballar però també és eli més contaminant

  • Textil. L’aparicó del textil és relativament recent. Especialment en les falles no convencionals o alternatives hem trobat:

    • Roba.

    • Textil de la llar.

    • Peluix. En les falles infantils hem trobat l’ús de textil de peluix per donar un altre sentit més infantil als ninots.

    • Metal, corda, plàstic… Aparició d’ulleres, mòbils i altres aparells moderns.


Pintura. La manera de pintar les falles evoluciona molt poc a poc. La darrera dècada hi ha un procés de convergència amb les Fogueres en la manera de concebre la pintura del monument.

Brillo/mate. Les falles opten majoritàriament per pintar amb mate però ja hi apareixen algunes brillantors.

Gama cromàtica. Les paletes de colors més usades tenen una clara jerarquia:

  • Primavera. Colors florals i bàsics habitualment en tonalitats pastís.

  • Colors foc i terra.

  • Colors cel i aigua. La tendència dels últims anys ha portat una gama més freda de tonalitats en les falles de la secció especial.

  • Colors alternatius: grisos, blanc i negre. La presència de games cendra, negres o combinacions més alternatives queden per a les falles alternatives i no convencionals.


Ninots 3D i ninots 2D.

La falla és un procés de mesos. Això implica que el seu disseny inicial es fa durant la primavera posterior a les falles. Per tant, la falla no coneix les coses que haurà de criticar de manera concreta. Per això la crítica fallera es fa des de tres línies narratives:

  • Ninots centrals i estructura bàsica. Respon més a criteris estètics i de monumentalitat que a la crítica i sàtira social.

  • Ninots i escenes de base. La major part són neutres i la crítica apareix adequadament combinada en els cartells. En una minoria són ninots adaptats a la situaicó social local, autonòmica, estatal o mundial.

  • Ninots 2D i cartelleria. La crítica social més adaptable a la conjuntura es fa amb estructura 2D bé siga amb ninots-silueta o bé siga amb cartells-silueta que permeten fer una construcció narrativa ràpida, versàtil i senzilla.


Autoria artística

És de destacar la presència en cada vegada més falles de la seua autoria. Les falles i els drets d’autor encara tenen molt de camí per recòrrer però en tot cas un reconeiement explícit durant el temps que el monument està plantat és un fet important.



Agenda temàtica

Sàtira i perspectiva de gènere.

En qüestió d’anàlisi de gènere les falles han anat per dos camins:

  • Camí tradcional d’inèrcia inconscient. Les dones apareixen caricaturitzades pel seu aspecte mentre els homes apareixen

Les Beatrius.


Sàtira i perspectiva d’edat: Les falles continuen sent un nucli d’irradiació d’apologia de la joventut. És dificil trobar persones majors o menudes en els monuments.



Sàtira i orientació sexual: Sembla un tema abandonat. Les persones amb orientacions sexuals minoritàries no apareixen reflectides ni per a bé ni per a mal.


Política i falles.

L’agenda local és la temàtica més usada en les falles. Després la politica autonòmica i la política estatal ocupen espais semblants. Així la major part dels líders polítics autonòmics i locals han trobat el seu ninots. En canvi la relativa novetat dels líders estatals (especialment PP, Ciudadanos i Vox) no ha trobat massa ressó en les falles.


Referències comunicatives. La presència de marcs referencials comunicatius en les falles és freqüents. Hi apareixen reflectits pràcticament tots els elements de la comunicació actual excepte els videojocs que són l’absència més destacada. Així hi hem trobat referències als monuments per a:

  • Televisió.

    • Informació. Referències a Apunt per exemple.

    • Ficció. Barrio Sesamo.

  • Cinema. La Guerra de les Galaxies.

  • Tecnologia. La tecnologia ha ocupat el contingut complet d’alguna falla i algunes escenes de falles de categoria especial. Així, l’aparició del fenomen selfie o el whatsapp.

  • Còmic. El còmica té contínues referències dins dels monuments perquè permet una adaptació a l’actualitat fàcil però caldria destacar la falla que ha usat ninots dissenyats per Ortifus com la millor combinatòria dels dos fenomens.

  • Mem. El mem no apareix encara de manera explícita però sí implicita. El mem permet també una adaptació ràpida a l’actualitat i una situació fàcil dins del monument. L’Antiga de Campanar presentava alguns exemples.

  • Diaris. Els diaris i la informació han aparegut especialment relacionats amb les fake news.

  • Photoshop. L’ús dels fotomuntatges és també una manera fàcil, urgent i visual de tindre versatilitat en la crítica social. En pràcticament totes les falles es fàcil d’incorporar algun fotomuntatge.


El so

La música en les falles

Les falles usen la música com un element central. Ara bé, la diversitat és la nota predominant en el món faller:

  • Bandes, xarangues, cornetes i tambors, dolçaina i tabal. Les comissions falleres tenen totes un grup de música que les acompanye. La decisió de quin tipus de música, com la decisió del tipus de monument o la presència de bandes en el vestuari de les falleres és una decisió ideològica. El més habitual és la banda-xaranga però també hem trobat cornetes i tambors més propis de la Setmana Santa i un creixent número de dolçaines i tabals on fins i tot s’ha arribat a escoltar El Cant dels Maulests en una ofrena o el Bella Ciao.

  • Música de carrer.

    • Batucada.La batucada sembla ja omnipresent en qualsevol concentració de persones.

    • Moderna. La possibilitat de tindre un públic ampli atrau a músics de carrer de tota arreu.

    • Folklore. L’ocupació global de la via pública permet la presència de músics de carrer de caràcter folklòric que conflueixen amb la música pròpia i la música comercial.

  • Violí. No és fàcil però també es poden trobar concerts de música clàssica al carrer durant les falles.

  • Orquestres. Les revetlles de la nit en falles són un dels últims reductes de música en directe amb volum elevat. També en este cas les falles aconseguixen vencer la incomoditat.




La pirotècnica com a element comunicatiu global

Probablement l’ús de la pirotècnia i el soroll siga l’element més diferenciador de les falles valencianes. Hi ha altres pobles que fan art al carrer, hi ha altres pobles que fan menjar i beguda però no hi ha cap altre que faça servir el soroll amb tanta intensitat com a element comunicatiu de la festa.

L’ús del soroll no és un element complentari sinó un element central i conceptual de les falles. Així, el conjunt de la sonoritat pirotècnica constituix un eix vertebrador. Sense el soroll constant de masclets i bombetes les falles no serien igual.

Però segurament dins del fet comunicatiu del soroll dins de les falles el seu fet més destacat és l’art de la mascletà. La mascletà és un ritual faller inigualable on l’experiència és sonora i tactil perquè depén de la vibració de tota la plaça de l’Ajuntament. La mascletà és una experiència col·lectiva i inapropiable des del punt de vista mediàtic o virtual. Només es pot viurre de manera presencial. La creació de ritme amb pirotecnica, la creació d’una coreografia amb pirotecnica o d’una obra narrativa en homenatges a les dones o al centenari del València és un fet comunicatiu singular i únic.



Tacte

Poques falles permeten una experiència tàctil amb els seus monuments. Ni tan sols les infantils ho permeten cosa que seria una bona manera d’iniciar els infants dins del fenomen faller. El paradigma dominant és visual: mirar les falles. No obstant això algunes falles alternatives han permés el contacte amb la falla per crear diferents disposicions del monument. També algunes falles alternatives permeten la immersió dins de la falla per a trencar la mirada plana i horitzontal. Finalment, algunes falles també permetien la participació del visitant incorporant misatges o creativitat al propi monument.



Olfacte


Les falles comuniquen també a través de l’olfacte i ho fan fent servir diferents mecanismes com ara:

  • Pòlvora. L’olor a pòlvora com a olor permanent en tota la ciutat.

  • Flors. L’ofrena floral anuncia l’arribada de la primavera amb una composició visual però també omplint d’olor a flors la plaça durant molts dies.

  • Menjar. L’olor a paella i llenya és el més tradicional. La cuina de carrer també s’imposa a la cuina interior oferint un ritual exterior i d’ocupació de via pública relacionat amb el sabor i l’olfacte.


Sabor

Sabors tradicionals.

Les parades de bunyols i xurros amb xocolata ocupen pràcticament tots els carrer de València proporcionant el sabor de la festa.

Street food. La presència de tantes persones en una concentració fa que el menjar de carrer inunde tota la ciutat amb



El foc

El foc és un dels elements constitutius de la comunicació. L’aparició del foc va permetre calor i llum per la nit i per tant va originar la possibilitat d’ajuntar-se i contar històries. Històries que després derivaran en aprenentatge i majors necessitats de concreció de llenguatge respecte al món. No obstant això, el foc és també una manera de comunicar per al món faller. El foc i la cremà comuniquen el final d’una etapa i el començament d’un altra. Les falles són el tret d’eixida d’un itinerari temporal i comuniquen que és possible superar el passat cremant els elements de la memòria que hauríem de fer desaparèixer. Filosòficament suposa l’acceptació d’una narrativa d’inici-desenvolupament-final no eternitzada i també l’existència dels cicles naturals.



Vestuari

Sense ser especialistes respecte a les èpoques i el costumisme l’aparició del vestuari en este informe intenta determinar el seu valor comunicatiu en questions subjacents de caràcter ideològic:

  • La banda de fallera i la faixa de faller.

  • Brusa o polar. L’aparició del polar com a element distintiu en el món faller és relativament recent. La jaqueta amb texit polar ha vingut a substituir a la brusa fallera negra o estampada tradicional superposada a la roba convencional. Però no solament és una qüestió pragmàtica de fer front a les temperatures sinó que també s’ha convertit en un tret identificador tribal de cada comissió amb:

    • El color. Cada falla

    • Distintiu faller. Ha passat de tindre el tamany d’un pin a tindre cinc vegades més tamany.

    • Ús d’eslògans distinttius fins i tot el nom de la persona. La identificació personal o temporal (eslògan de l’any) tracta de personalitzar i atomitzar l’experiència fallera.

Les conseqüències del pas de la brusa tradicional a elements propis en color, distintius i text canvia el paradigma de la comunitat fallera global pel paradigma de l’agregació de tribus falleres. L’atomització de la festa pot desvertebrar-la.



Escenografia

Al tombe.


Ocupació de la via pública.



Instal·lació de carpes.


Publicitat.

Product Placement.

Pantalles.

Flyers.

Banderoles.

Esponsorització.


Decoració Marededeu.



Les falles a l'agenda mediàtica

Programes de televisió amb continuïtat.

  • Durant tot l’any el món de les falles proporciona continguts per als diferents mitjans de comunicaicó fins i tot amb l’existència de programes amb periodicitat setmanal.

  • Especial Apunt. Com era previsible un fet popular, propi i de proximitat com són les falles ha fet que l’audiència d’Apunt pujara. El tractament informatiu ha atés la demanda ciutadana en tots els aspectes.


Especials falles.

Totes les publicacions en paper i digitals han focalitzat la seua atenció en les falles.


Publicacions falleres. Hi ha publicacions específicament falleres com ara:

  • El Turista Fallero.

  • Guia de falles.


Comunicació institucional

La comunicació institucional ha girat al voltant dels segÚent eixos:

  • Falla de l’Ajuntament. La falla de l’Ajuntament per segon any consecutiu ha intentat ser innovadora i relacionada amb les avantguardes creatives valencianes.

  • Cartell municipal.


La marca "falles"

Patrimoni Humanitat

Recuperació del carrer

Esdeveniments paral·lels.

Disseny i falles

https://valenciaplaza.com/las-fallas-como-embajadoras-del-diseno-valenciano



Contrarelat

El contrarelat faller forma part de la pròpia festa. Davant el fenomen faller hi ha diverses contestacions que analitzarem:

  • Contrarelat Intern. Estaria constituit pels elements que proposen una tipologia de falles alternativa.

    • Falles alternatives. Plantegen monuments, participació, jerarquia i missatge allunyats del marc convencional tradicional.

    • Falles crítiques amb l’evolució de la festa. Planten monuments tradicionals i tenen comportaments tradicionals però assumeixen algunes crítiques essencialistes de com hauria de ser la festa.

    • Antifalles. Moviments socials alternatius que dins de la ciutat promouen activitats no falleres però dins del període faller.

  • Contrarelat Extern. Dins del contrarelat extern, és a dir, sense sentiment de participació podem trobar també diferents reaccions:

  • Fugir. El col·lectiu de persones que fugen de les falles i aprofiten les dates per allunyar-se de València és important. Assumeix la festa com un mal inevitable i marxa per no tindre els perjuís que genera esepcialment de comoditat.

  • No fugir. El col·lectiu que entén les falles d’una manera menys intensiva. Enguany, gràcies a les xarxes socials, este contrarelat ha sigut més evident. Este segment social s’ha dedicat a:

      • Demanar la protecció zones monumentals.

      • Visibilitzar el problema d’higiene i neteja.

      • Visibilitzar el problema de despersonalització i desvirtuació de la festa.

      • Visibilitzar el problema del consum massiu d’alcohol.


Conclusions

Amb les dades replegades per l’informe podem concloure que:

  • Capacitat d’integració. Les falles obtenen una gran capacitat d’integració respectuosa de diferents col·lectius i persones. El seu caràcter popular és assumit com a valor propi per tot el conjunt de la festa.

  • Compromís lingúístic. Les falles són un instrument de promoció del valencià molt important.

  • Risc de despersonalització i mercantilització.

  • Les falles són un exemple d’ús de tots els recursos comunicatius.